Opinió

Les arrels d’Europa, de debò

Moltes polèmiques són senzillament o bé instrumentals o bé fruit del fanatisme emocional. Tant si venen de l’una com de l’altra font, em fan llàstima: crec que hem arribat a un nivell de civilització, informació i intel·ligència col·lectiva suficient per no caure en aquests paranys.

El dia de Nadal, el professor Innerarity (UPV) va publicar l’article Nadal en una Europa no només cristiana, certament inspirador. L’essència de la seva anàlisi podria ser compartida tant pels laïcistes menjacapellans com pels cristians que assumeixen la crida de Joan Pau II (1982) a blindar les arrels cristianes d’Europa. Ambdues perspectives segueixen vigents avui dia. La solució que m’ha admirat és senzilla, com sempre: tocar de peus a terra. La civilització occidental ve de lluny (Atenes, Roma, Jerusalem), d’Orient, i es desenvolupa principalment a la Mediterrània, a tota. Tenim força ànimes. Innerarity proposa que el punt comú és “un conjunt d’hàbits” més que no pas una religió o cultura concretes. Innegable el paper del cristianisme a la tradició, a les institucions, a l’art i, fins i tot, a la Il·lustració i per al reconeixement d’uns drets humans universals (vegin-se tantes convencions i declaracions).

M’he quedat amb una frase: “El pluralisme de valors.” Pel que fa a la realitat, no soc –ni penso que es pugui ser– relativista, però ningú n’és propietari de decidir per altres. Europa és una ciutadania i un respecte a la dignitat que hauria de permetre a cadascú trobar el camí de la felicitat, personal i col·lectiva: així ens veuen des de fora.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.