Fastig!

Sí! Ni descrèdit, ni vergonya, ni ressentiment. Fastig és el que em provoquen els partits que varen assolir el 52% el 14-F.

Entenc que la CUP vulgui fer valer els seus escons tot i les seves idees de somiatruites difícilment assumibles per a Catalunya, amb la seva frase lapidària “Hem llençat a la paperera de la història un president de la Generalitat”, penós.

Entenc que ERC se senti guanyadora en escons i vulgui la presidència, però també tenen una frase lapidària: “El president s’ha venut per trenta monedes”, frustrant.

Entenc que a JuntsxCat els costi deixar el protagonisme de primera fila que han perdut per les seves picabaralles amb els parents del PDeCAT; dividiu-vos i us guanyaran.

L’únic ressò internacional de Catalunya es dona gràcies al treball constant de Waterloo, Òmnium i l’ANC. Ja que des de Lledoners poca cosa es pot fer per treure el jou de l’Estat. Solament amb l’enfrontament directe, si tenim l’ajuda, el reconeixement i la pressió internacionals, podrem assolir les nostres aspiracions. Perquè, tot i les manyagues i picades d’ull d’ERC a Pedro Sánchez, el resultat és fum, fum, fum. I quan giren l’esquena, ja ho veieu a Lledoners, els nostres polítics, i ara la Carme Forcadell i la Dolors Bassas... I la mesa de diàleg? I els indults? Fum, fum, fum.

Nosaltres vam votar i us vam donar confiança i veig amb fastig que de vosaltres, de tots plegats, no ens podem refiar!