El lector escriu

Exili, estima i orgull

A la Tribuna Exili i oblit del dilluns dia 19 el Sr. López Burniol ens acaba dient a l’últim paràgraf: “Encara que avui no hi ha formalment entre nosaltres ni ostracisme ni desterrament...”, després d’una llarga caminada escrita on juxtaposa exili a ostracisme i desterrament. I ens parla d’oblit. L’exili, sigui voluntari o forçat, només té en comú amb l’ostracisme i el desterrament una cosa: no agrada al poder, a qui no li agrada la llibertat d’expressió política, perquè el desborda.

Sí que és cert que la memòria de l’exili és incòmoda. Per a Espanya. I aquesta memòria creix en incomoditat quan en aquest moment els nostres exiliats tenen presència al Parlament Europeu en el seu rang d’eurodiputats.

Tot el que per a Espanya és incomoditat, és orgull i estima, mai oblit, per a una gran part dels catalans que tenim molt presents els presidents Josep Puig i Cadafalch, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, Jordi Pujol (confinat a Girona) i Carles Puigdemont.

Sant Celoni (Vallès Oriental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia