Preparant la foguera

Entre notícies de coronavirus i la guerra a Ucraïna, veiem prediccions de canvi climàtic cada vegada més espantoses. La preocupació de la població puja i baixa, però alguns catalans, els que vivim “a pagès”, som conscients dels perills de l’escalfament del planeta, principalment perquè els sentim a la nostra pell, els veiem quan mirem els nostres horts i els olorem cada estiu amb el fum dels boscos cremant. En un país on el 70% és bosc, que és habitat d’una varietat d’espècies de flora i fauna espectacular, sens dubte Catalunya és els seus boscos. La pregunta és: qui vetlla per la seguretat dels boscos, dels animals i ocells que hi viuen, per la gent que hi vivim, per les nostres masies? Qui lluita pel verd de la nostra terra? Els propietaris forestals fan tales descontrolades, deixen tot el brancatge per tot el bosc que quan els veïns hi passem ens espanta, pel perill que això comporta, pensant en els estius que amenacen ser cada vegada més calorosos i secs. Qui controla aquesta gent que treuen el verd dels catalans? Els ajuntaments? O els forestals? Sembla que ningú es preocupa, menys nosaltres, els veïns. Veiem totalment necessari que el brancatge es trituri, a més a més, la llei forestal ho especifica o hauria d’especificar. Si no es fa, les grans capçades dels arbres tallats es converteixen en torxes potencials. Demanen que les empreses explotadores, un cop han extret els troncs, compleixin amb la seva obligació de deixar un bosc segur. No podem estar complaguts, ni podem esperar que el pitjor passi, hem d’actuar, no reaccionar. Nosaltres fem un crit d’auxili per part dels nostres boscos: prou de preparar la foguera!