L’estaca és ara una taula

Per fer de triler necessites una taula, i així guanyar eternament. Un vendre fum, com la patètica taula de diàleg. Una conversa made in Spain: bla, bla, bla, mentre els independentistes van quedant amb cara d’estafats i es demana permís a Madrid inclús per anar al lavabo. Hem après a abaixar-nos tant els pantalons que ja anem despullats per si de cas.

El vent s’endugué la coherència, els ideals, la il·lusió col·lectiva i el do de l’oportunitat que era l’1-O, i llavors els polítics van pensar com a esclaus que han de rebre el càstig. Una colònia encoberta, com és Catalunya, només ha de tenir un objectiu: donar vida al gran miracle de deixar de ser covards. Quan parlen de recuperar el seny o del reencuentro oblidem que la rauxa de ser qui som no es ven.