On són els mitjons?

No sé si ara obriré un meló... o un debat difícil de moderar. No us passa que a cada bugada es perd un mitjó? On coi van a parar? Miro i remiro; i fins i tot he ficat el cap a dins del bombo i ni rastre! A la panera de la roba neta i pendent de ser plegada, s’hi acumulen mitjons desaparellats, que un dia havien tingut parella; que un dia van entrar plegats a la rentadora i, quan aquesta va acabar el seu programa, només en va sortir un! N’hi ha de negres, de color gris, estampats... és un mal generalitzat! No són sota la rentadora; ni han caigut al darrere: s’han evaporat? No pot ser: el tèxtil no s’evapora. S’han esfumat? On són? A on han anat a parar? Mitjons: les vostres parelles us esperen! Us hem de plegar plegats (i la redundància aquí és bona) i desar-vos i ordenar-vos al calaix. A casa s’hi està bé. El detergent és bo; el suavitzant fa bona olor. Que la rentadora fa voltes molt de pressa? Sí, però això passa en totes. Que a dins l’assecadora fa calor? D’acord, però bé que us hem d’eixugar! I, estesos a fora, a l’hivern fa massa fred; i a l’estiu us rostiu! Ho fem per vosaltres! Manifesteu-vos! Torneu! O digueu-me on sou i us passo a cercar! Fins ara!