El lector escriu

Pobres desgraciats

En perpètua interacció entre les meves i les seves misèries, observo les notícies dels nos­tres polítics. Som una colla de des­gra­ci­ats, és a dir, éssers sense glòria ni gràcia. Els uns, per jubi­lació i edat; els altres, perquè sem­bla que dema­nin a crits que els jubi­lem sigui quina sigui la seva edat. Els uns hem per­dut pro­ta­go­nisme per impla­ca­ble llei biològica. Els altres, per una igual­ment impla­ca­ble llei ètica i moral. Els uns arros­se­guem les nos­tres limi­ta­ci­ons fisiològiques per casa i pels car­rers de les nos­tres viles. Els altres, les seves limi­ta­ci­ons ètiques pels mit­jans de comu­ni­cació. L’esper­pent, infruc­tu­o­sa­ment dis­si­mu­lat entre pom­pes pro­to­col·làries i seients ave­llu­tats, és majúscul. Un espec­ta­cle buit i car­rincló, pro­ta­go­nit­zat per fan­tas­mes, mals actors que amb prou fei­nes sem­blen éssers vius. Ni em repre­sen­ten ni em con­ven­cen de tenir un poder que ells matei­xos van dila­pi­dar entre men­ti­des i renúncies. La pudor de naf­ta­lina tras­passa la pan­ta­lla i inunda la llar de l’espec­ta­dor incrèdul. I que en som, tots ple­gats, de des­gra­ci­ats!

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.