Buscant un nom escaient per als espies infiltrats

Els idi­o­mes i les situ­a­ci­ons viven­ci­als que for­men part de la quo­ti­di­a­ni­tat obli­guen els pro­fes­si­o­nals acadèmics de la llen­gua a enri­quir els dic­ci­o­na­ris amb noves parau­les que no tenien pre­vis­tes, però el seu ús les fa a vega­des impres­cin­di­bles. Vol­dria dema­nar a aquests res­pec­ta­bles acadèmics de la llen­gua cata­lana que bus­ques­sin un nou mot prou acla­ri­dor per defi­nir aquests espies infil­trats que venen els seus cos­sos enga­li­pant les seves vícti­mes, dels dos sexes em refe­reixo, per acon­se­guir infor­ma­ci­ons que bene­fi­cien l’statu quo d’un estat, en aquest cas l’espa­nyol. Hau­ria de ser una paraula molt des­pec­tiva i prou acla­ri­dora perquè en el futur tit­lles­sin aquests des­a­pren­sius de la moral i tren­ca­dors de l’amor humà. No tot val en la política, ni tot es pot jus­ti­fi­car pel bé d’una pàtria que pot ser forçada i impo­sada i, a més, total­ment injusta. Nota molt impor­tant per als acadèmics de la llen­gua cata­lana: si no tro­ben un mot prou esca­ient, jo humil­ment els podria sug­ge­rir un insult molt vul­gar que està en ús diari.