Opinió

opinió

XAVIER FERRER

Estabilitzar el món

La guerra d’Ucraïna, la d’Israel i Palestina, l’Afganistan i la demografia i les dificultats econòmiques, socials i polítiques a l’Àfrica, són alguns dels conflictes que em venen al cap, als quals afegeixo la incertesa que generen les desigualtats econòmiques, les migracions, la manca d’energia i el canvi climàtic. Tot plegat ens situa en un escenari desconegut i incert. Només fa uns trenta anys, la situació del món, almenys d’Occident, era una altra, perquè estàvem davant de certeses, amb uns EUA forts i cohesionats que, malgrat actuacions internacionals reprovables, exercien de potència mundial, especialment després de la desaparició de l’URSS. Avui dia el món és més complex, amb estats, fins fa poc emergents que ja són una realitat com ara la Xina i l’Índia, sense menysprear el Brasil, Indonèsia o d’altres, que també volen tenir el seu paper i influència al món. La veritat és que ens manquen estabilitat i certeses avui dia. A curt termini no es veu una predisposició clara de cap actor important, ni un escenari propici a un acord a escala mundial, que faciliti l’estabilitat. D’una banda, el bloc occidental, els EUA i la UE bàsicament, està enfrontat a Rússia per l’agressió a Ucraïna i, d’una altra banda, hi ha un bon nombre d’estats, com ara la Xina, l’Índia, el Brasil o d’altres, que, amb diferents intensitats, no donen suport explícit a Occident ni tampoc critiquen clarament l’agressió de Rússia. I això fa pensar que no existeix una majoria clara per arribar a grans consensos globals, ni per aturar els conflictes actuals.

El trist paper de les organitzacions internacionals, especialment de l’ONU, amb escàs poder per incidir en els conflictes, ni per garantir els drets humans, és una crua realitat. Davant aquesta situació, la recent reunió de Biden i Xi Jinping, en el marc del fòrum per a la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), a més de recuperar la confiança i algun acord entre els dos estats, també hauria de servir per dibuixar les bases per a un món més estable, amb algun punt d’acord per aturar les guerres d’Ucraïna i Israel, a més de cercar espais de col·laboració. Si fem cas dels titulars de les declaracions de Biden: el món ens mira i vol que treballem junts en els desafiaments globals... o de Xi Jinping: no és realista que un vulgui remodelar l’altre; en el planeta hi ha espai per als dos estats..., sembla que, malgrat les diferències evidents entre les dues potències, hi ha marge per a acords.

I com a estats més potents i influents del món, tenen també la responsabilitat de crear un entorn estable, per a interès general i també per al seu propi. És un bon moment per explorar aquest apropament, donada la situació general del món i la particular dels dos estats, amb disfuncions internes als EUA i amb dificultats per a l’economia xinesa. Es tracta del fet que els dos mandataris i els seus assessors valorin els pros i contres, i també que tinguin el sentit de líders mundials amb la finalitat d’impulsar acords útils per a la seva relació comercial i de seguretat i també beneficiosos per a la pau i el benestar mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.