Opinió

Les travessies en el desert

A la vida dels països com a la de les persones hi ha un temps per a cada cosa. A la política hi ha un temps per governar i un altre per estar a l'oposició, però el pitjor és el que en l'argot polític s'anomena la travessia del desert. Dels actuals polítics catalans qui més coneix la llarga travessia és Artur Mas. Aquest mes de desembre serà president de la Generalitat després d'haver superat set anys a l'oposició tot i haver guanyat les dues últimes eleccions al Parlament. Cal afegir-hi, a la seva llarga travessia, els anys que va ser delfí de Jordi Pujol esperant la retirada natural del president. Per posar un exemple, qui no ha conegut cap travessia del desert és Zapatero. Va passar de simple diputat a ser proclamat secretari general del PSOE. De ser el cap de l'oposició durant quatre anys per aquest motiu, a guanyar unes eleccions i ser nomenat president del govern espanyol. Una carrera política massa ràpida, cosa de la qual actualment en pateix les conseqüències. La història, en concret els atemptats de l'11-M tres dies abans d'unes eleccions que guanyava el Partit Popular, li ha acabat suposant una mala passada. Els enganys d'Aznar i el seu equip i els dubtes que va crear sobre el que havia passat, van situar Rodríguez Zapatero abans d'hora en un lloc al qual no s'hi hauria de poder accedir amb tanta facilitat i menys degut a unes circumstàncies concretes.

Tal i com ha quedat el panorama polític català, ara toca als tres partits que governaven fer la seva pròpia travessia del desert. Em costa de creure que si no hagués guanyat les eleccions i fos el president electe de Catalunya, Artur Mas s'hauria quedat quatre anys més a l'oposició. El que no entenc és que José Montilla hagi llançat la tovallola parlamentària tan ràpidament, perquè ha perdut les eleccions. Val a dir que ell mai no ha estat a l'oposició. Ha estat alcalde de Cornellà, president de la Diputació de Barcelona, ministre i president de la Generalitat. Podia haver exercit una etapa de cap de l'oposició al Parlament i així facilitar la travessia del desert dels socialistes. Però no hi ha cap precedent a la política catalana. Fins ara ningú ha passat de ser president a cap de l'oposició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.