LA TRIBUNA
Crims per jutjar a Kosova
A mitjans de juny de 1999 canvien les tornes i les víctimes dels crims són les minories sèrbia i gitana
L'informe del Consell d'Europa difós fa uns dies ha confirmat el que ja havia denunciat la fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, Carla del Ponte: que membres de la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosova (UÇK), que dirigia l'actual primer ministre de Kosova, Hashim Thaçi, haurien venut al mercat negre els òrgans de presoners que mantenien amb vida fins que arribava la demanda dels seus òrgans i eren executats. Del Ponte no va poder perseguir aquests fets per la manca de voluntat de la comunitat internacional i pel formalisme jurídic, ja que s'haurien produït després de la retirada de les tropes sèrbies i el tribunal penal per a l'antiga Iugoslàvia només era competent per als crim comesos fins a la retirada de les tropes sèrbia. Segons sembla, el juny de 1999, aprofitant la retirada de l'exèrcit i dels paramilitars serbis, l'UÇK hauria capturat entre cent i dos cents serbis i albanesos que havien col·laborat amb Sèrbia per anar-los traslladant a un clínica a Albània on eren assassinats.
Això passava dies després que l'exèrcit serbi hagués aprofitat els dies previs a la retirada per cremar pobles i barris albanesos i capturar milers de civils que, bé eren executats allà mateix, bé eren portats a Sèrbia amb la intenció d'utilitzar-los després com a moneda de canvi. A mesura que es retirava l'exèrcit serbi, la guerrilla de l'UÇK es va fer present als carrers i pobles de tot Kosova nomenant alcaldes o posant en marxa les centrals elèctriques.
La població sèrbia es va concentrar a la banda nord de la ciutat de Mitrovica i en alguns enclavaments al centre i sud que al cap d'uns dies d'estar desemparats van ser protegits per les tropes britàniques i russes sota mandat de l'ONU. En pocs dies un milió de refugiats va tornar des de Macedònia i Albània, els cotxes circulaven sense matrícula i Hashim Thaçi, el jove guerriller de trenta-un anys que havia canviat la roba de camuflatge per l'americana d'Armani i la corbata, es movia amb els seu Mercedes blindat rodejat de la seva cort de guardaespatlles com el veritable home fort de Kosova. Era ell qui negociava amb el comandament de l'OTAN i amb els enviats de l'ONU. D'ell se sabia que havia arribat a torturar amb les seves propis mans presoners serbis capturats i que havia executat albanesos que havien col·laborat amb Sèrbia. Però havien estat ell i l'anomenat grup de Drenica qui, amb el seu aixecament armat l'any 1997, havien desencallat el conflicte de Kosova amb què Milosevic havia fet esclatar Iugoslàvia. Una ruptura de Iugoslàvia que va provocar Milosevic a Kosova el 1989, però que vuit anys després, quan Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Macedònia eren ja independents, Kosova –l'únic territori de l'antiga Iugoslàvia on la majoria de població no era eslava—, continuava patint les matances amb la població subjugada a Sèrbia. I és que la desobediència civil pacífica que havia liderat durant vuit anys el pacifista Ibrahim Rugova no havia aconseguit conduir Kosova ni cap a la independència ni tan sols cap a recuperar l'autonomia que Milosevic havia derogat el 1989.
A mitjans de juny de 1999 canvien les tornes i les víctimes dels crims són les minories sèrbia i gitana, que les tropes internacionals intentaran protegir. La crema de cases de serbis o els assassinats diaris s'assumien com una inevitable resposta dels albanesos que dia rere dia obrien fosses comunes on apareixien els cossos de famílies senceres executades setmanes abans, un espectacle dantesc de què vaig ser testimoni dues vegades aquell juliol de 1999. En un d'aquells llocs, al municipi d'Obilic, dies després d'assistir a l'obertura d'una fossa comuna vaig conversar al bar serbi amb diferents persones que, després de negar saber res de les execucions d'albanesos i de la crema del poble, m'explicaven que ara ells patien una cacera dirigida pels seus veïns albanesos. Llavors encara no se sabia que s'estava traficant amb òrgans de molts dels qui desapareixien. Crec que encara que la investigació i el processament de Thaçi pugui sacsejar el procés polític a Kosova, aquests crims s'han d'investigar i els seus culpables han de ser castigats. Si no, sempre quedaran morts per venjar.
