Opinió

LA TRIBUNA

Xenòfobs, indignats i resignats

Creix el nombre dels que ho arreglen tot culpant els immigrants de la crisi i l'atur

De vegades sap greu fer un pronòstic i encertar-lo. I encara sap més greu si has quedat curt. A l'article que vaig publicar el 20 de maig deia que Plataforma per Catalunya i les altres llistes xenòfobes, que ara tenien 17 regidors arreu de Catalunya, n'obtindrien 50 i, com s'ha vist, Plataforma n'ha aconseguit 66. També deia que l'anunci de Josep Maria Vila d'Abadal que, si Anglada no baixava dels quatre regidors a Vic, ell consideraria que havia fracassat i dimitiria, generaria que votants de CiU, que no empatitzaven amb l'hereu del Cavaller de Vidrà, votarien l'Anglada per tal que plegués. I Plataforma ha pujat en vots i ara té cinc regidors.

Quan el divendres 20, l'últim dia de campanya, vaig coincidir amb en Josep Anglada al mercat de Salt em va dir que li semblava bé el pronòstic que jo feia a El Punt, si bé ell confiava arribar a ser la llista més votada a Vic. Plataforma ha entrat amb força amb tres regidors a Santa Coloma de Gramenet i a Mataró, on crec que s'estava gestionant força bé la convivència. També ha entrat a la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet, amb dos regidors, mentre que a Badalona no ha pogut, perquè el discurs xenòfob l'ha fet García Albiol, que serà el nou alcalde, si no és que la partida de pòquer que fa el convergent Ferran Falcó amb el socialista Jordi Serra i Carles Sagués, d'Iniciativa, imposa de nou un tripartit.

En el meu pronòstic em vaig equivocar quan aventurava 50 regidors de llistes xenòfobes, perquè ho ampliava a la resta de candidatures, sobretot les dues llistes de dissidents de Plataforma, el Partit per Catalunya, que agrupava la majoria de regidors lleidatans, i Vía Democrática de l'exsecretari general de Plataforma, Pablo Barranco, que presentava candidatures amb exmilitants de Plataforma decebuts amb Anglada. Finalment el Partit per Catalunya només n'ha obtingut un a Cervera, i l'únic regidor de Vía Democrática és Pablo Barranco, a Sant Just Desvern, cosa que confirma que sense Anglada no hi ha futur. També em vaig equivocar en el pronòstic donat que jo creia que aquests regidors de Plataforma entrarien a municipis petits i mitjans, alguna capital de comarca i segurament a l'Hospitalet i a Salt, però no a ciutats com ara Santa Coloma de Gramenet i Mataró. A Salt estava cantat que Plataforma hi entraria després de la deslegitimació planificada i coordinada des de diferents sectors cap a la persona de Iolanda Pineda. Si bé caldrà veure com recondueixen una situació tan tensionada els qui la van deslegitimar, per acció i omissió, tenint ara tres regidors de Plataforma al consistori.

La pujada del vot xenòfob coincideix amb l'ensopegada general de les esquerres arreu de l'Estat i la victòria del PP a Espanya i de CiU a Catalunya, on el PP també ha pujat, i força. Eleccions que s'han celebrat mentre arreu se celebraven les acampades dels indignats. Joves que majoritàriament no van votar i demanen reformes del sistema financer, de control a la classe política i de la distribució del treball. I malgrat que s'han comparat amb les mobilitzacions del món àrab, el que demanen és més difícil que la dimissió d'un president. La inoportuna i equivocada actuació policial a la plaça Catalunya va donar aire al moviment, i no és cap secret que el seu rebuig a la classe política professional –consigna en què, salvant totes les distàncies, coincideixen amb Anglada– va fer que s'abstinguessin. I en no votar tants centenars de milers de joves, van aplanar el camí arreu de l'Estat al tsunami de la dreta.

I és que a Catalunya i Espanya, malgrat que no es pot comparar el centrisme de CiU amb la dreta rància del PP, els guanyadors es resignen a retallar l'estat del benestar, i les esquerres viuen una situació de desconcert i de descrèdit, que a Catalunya s'ha incrementat amb la negativa dels socialistes catalans a votar en favor del pagament de les transferències del finançament. Creix el nombre dels que ho arreglen tot culpant els immigrants de la crisi i l'atur, i recordem que els feixismes sempre han sorgit en moments de descrèdit de la classe política i de crisi econòmica. I creix el moviment dels indignats, al marge dels partits d'esquerra, que demanen treball i canvi del sistema financer, però sense interlocutors a qui demandar-los. I cada cop són més els que es resignen a les retallades, mentre l'esquerra desconcertada no sap on va.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.