Un ple per a sords

La setmana passada vaig anar al ple de Salt. No es pot dir que fos un ple normal perquè a Salt ja fa massa temps que la normalitat no és notícia, i que es parla amb excés del poble i no precisament per les moltes coses bones que té. La imatge de Salt que ofereixen els mitjans i les televisions, i no sempre als informatius, està lligada a problemes, a excés d'immigració. I de problemes i d'excés d'immigració n'hi ha, perquè la crisi ha agreujat els problemes i si hi ha un problema real a Salt és que hi ha molta gent que les està passant magres. D'aquí i nouvinguts.

Tornem al ple, que era extraordinari. Una gran quantitat de mitjans i moltíssima gent fora de l'Ajuntament. No ens enganyem, això en els plens normals no passa. Però aquest havia d'aprovar la moratòria d'un any en la concessió de permisos per instal·lar locals de culte al polígon industrial de Torre Mirona. Es va aprovar. D'això el diari ja n'ha parlat. El que em va estranyar és que ni la gent que es manifestava fora de l'Ajuntament ni molts del que vam omplir la sala de plens ni, desgraciadament, alguns dels mitjans, semblaven tenir clar de què tractava el ple. Allà només interessava la presència de Josep Anglada, que ja fa precampanya per a les eleccions i sap sortir als mitjans provocant problemes d'ordre públic. I els regidors de Plataforma que s'han passat al grup mixt. És a dir, Salt no importava, importaven els problemes. Em quedo amb tres coses lamentables: una senyora encarant-se a l'alcalde Torramadé per dir que el feia responsable “si un moro amb bicicleta m'atropella”. El problema no eren els ciclistes incívics, eren “els moros”. La regidora de PxC dient que no volia cap mesquita ni a Salt ni a Catalunya, però votant en contra de la moratòria d'un any. I la incapacitat de posar-se d'acord entre la majoria de regidors en una qüestió tan important. I per qüestions que no tenen res a veure amb la governança del poble. Era un ple per a sords, perquè tothom hi anava amb la seva idea i ningú escoltava ni l'altre ni el que s'acabava d'aprovar. Molt públic va marxar sense entendre què s'havia votat. Tal com està la llei, si presenten un projecte en dins del termini i en la forma escaient, serà complicat no donar-hi llicència. Per tant no es tractava de mesquites sí o no, es tractava d'adaptar la normativa per decidir quants llocs de culte poden ubicar-se en un polígon que es vol industrial.