Mariano i Dilma

Ja se sap que deu hores de sessió d'inves­ti­dura donen molt de si. Hi ha moments per repas­sar la història, per apro­fun­dir en l'eti­mo­lo­gia (Sánchez ins­truint Rajoy sobre el sig­ni­fi­cat de la paraula bluf) i també, és clar, per alliçonar sobre dret polític i recor­dar al pre­si­dent en fun­ci­ons que, per gover­nar, cal tenir una majo­ria al Par­la­ment. Aquesta força del poder legis­la­tiu es feia ben visi­ble també al Bra­sil, on, men­tre la cam­bra espa­nyola negava la inves­ti­dura a Rajoy, el Senat des­tituïa la pre­si­denta del país, Dilma Rous­seff. El més sor­pre­nent del cas és que la líder bra­si­lera cau per un delicte rela­ti­va­ment menor –per haver maqui­llat els comp­tes públics amb fina­li­tats elec­to­ra­lis­tes, segons l'opo­sició– en un país lite­ral­ment sumit en la cor­rupció.