Paraules d'Hollande

Per si no en tenia prou osten­tant un nivell d'impo­pu­la­ri­tat rècord, Hollande s'acaba de com­pli­car la vida amb un lli­bre de con­fes­si­ons amb què acon­se­gueix allò que se'n diu “fer amics”. En el seu afany de mos­trar-se sin­cer, el pre­si­dent no només car­rega con­tra col·lec­tius tan diver­sos com els jut­ges o els fut­bo­lis­tes de la selecció, sinó que també bar­reja fri­vo­li­tats de la seva vida amo­rosa amb aspec­tes més sinis­tres de
l'exer­cici del poder. Si alguna vir­tut ha tin­gut el lli­bre –Un pre­si­dent no hau­ria de dir això..., es titula– és que ha acon­se­guit posar d'acord els set aspi­rants pre­si­den­ci­als de la dreta fran­cesa, un dels quals, si les pre­vi­si­ons no fallen i Hollande hi segueix col·labo­rant, serà el pro­per pre­si­dent de la República.