Candidata sense l’aval de les urnes

Les eleccions al Parlament Europeu, tret que coincideixin amb altres comicis o hi concorrin circumstàncies excepcionals com ara que s’hi presentin presos polítics i exiliats, com ha passat a Catalunya, solen despertar una gran indiferència. Per a la major part de la població els plens d’Estrasburg i les sessions de Brussel·les queden massa lluny. Tenen la idea que la UE és un club d’estats que fan i desfan al marge del Parlament. L’eurocambra, però, té molta més influència del que es creu, molt sovint traduïda en directives que afecten la vida quotidiana dels europeus. Un poder modest que queda engolit pels equilibris dels estats que, com avui, presentaran una candidata a presidir la CE que no ha passat per les eurournes.