Opinió

L’APUNT

Anguita, la solitud de les esquerres

L’Espanya dels anys 80 i els 90 estava comandada per un González que ho va apostar pràcticament tot al viratge del socialisme cap a posicions liberals, compartides per les dretes a Catalunya, el País Basc i Galícia. L’espai de les esquerres era ben petit. Quasi tant com el dels moviments independentistes, que aleshores eren exclusivament també d’esquerres, els quals observaven la valentia de Julio Anguita defensant sol l’autodeterminació dels pobles de l’Estat, els drets individuals i la justícia social amb verb florit i ordenat. Malgrat ser un federalista. I és en aquest combat únic de les llibertats on és la raó de ser de les esquerres. Els hereus d’Anguita li han engrandit l’espai, però ja començo a dubtar si volen anar més enllà del verb.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.