Memòria històrica

“Per mi –i que tot­hom jutgi segons la seva consciència– hi havia una qüestió de prin­cipi: la meva adhesió a les ins­ti­tu­ci­ons ava­la­des pel sufragi. Pel que afecta a règims i ins­ti­tu­ci­ons, sem­pre aca­taré la volun­tat popu­lar, sigui el que sigui el sen­tit en què s’expressi.” Són parau­les de Pau Casals recor­dant el seu paper quan va escla­tar la guerra civil i que l’his­to­ri­a­dor Josep Maria Figue­res recull en un arti­cle a la Revista Inter­na­ci­o­nal de la Guerra Civil (1936-1939) sobre el com­promís del músic amb la volun­tat del poble. D’aquell com­promís i d’aque­lles experiències i vivències que vin­drien més tard fins a arri­bar a l’exili, va sor­gir el dis­curs impro­vi­sat a favor de la pau i en defensa de la seva iden­ti­tat anor­re­ada pel qual serà sem­pre recor­dat.