Opinió

L’APUNT

Mark Lanegan, unes memòries brutals

Una de les autobiografies musicals més bèsties dels últims temps s’anomena Sing backwards and weep, la firma Mark Lanegan i, en traducció d’Elvira Asensi, Contra Editorial tot just l’ha publicat en castellà. No era complicat, veient-lo actuar en sales com Bikini o l’Apolo, intuir que la veu crua i cavernosa d’aquest cantant nord-americà mort el mes de febrer passat als 57 anys era fruit de negociar amb uns quants dimonis, però la quantitat de misèria i brutalitat que amaguen aquestes pàgines impressiona com el més salvatge dels relats. Exemples? Kurt Cobain va trucar-li uns quants cops el dia que va disparar-se un tret al cap i Lanegan no li va agafar el telèfon. Això, com tot el llibre, et deixa com el glaç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.