De la fe, la ciència i la bellesa

Res és tan plaent com el delicat tremolar d'un cirerer florit al pas d'un bri d'aire, un capvespre de primavera. No hi ha cap bandera que pugui fer ombra a l'esclat de color de l'arbre que després transmuta la flor en el fruit més roig, més intens, més saborós. Tan bell i tan vell com el misteri de la vida, tan misteriós també com l'enigma que amaga un cirerer crescut en temps rècord en un temple del Japó després que els monjos plantessin unes llavors procedents de l'estació espacial internacional on havien estat sotmeses a un experiment. Ara, el món es pregunta si és una qüestió de fe –la dels monjos– o de ciència, la dels astronautes. De nou, l'etern, irresolt i absurd combat entre fe i raó. I si només hi hagués una explicació i es digués bellesa?