L'apunt

L'APUNT

Des del cel estant de Barcelona

Bar­ce­lona és una ciu­tat amb cel. Hi ha ciu­tats que no en tenen, de cel. Bar­ce­lona sí. Bar­ce­lona té cel perquè s'enfila a la mun­ta­nya i des de qual­se­vol mira­dor de Coll­se­rola la vista que s'ofe­reix és extra­or­dinària, panoràmica que omple els pul­mons d'ener­gia quan el cap es fa altiu i la visió, infi­nita. Cel que elec­tritza l'ànima quan el matí és d'hivern i l'aire, sani­tari; cel que fa somiar quan el cre­pus­cle es trenca en roig, ocres i mal­ves, cel fati­gant quan la mar fa espès l'èter. Bar­ce­lona és una ciu­tat afor­tu­nada, per tants retalls de cel, tan­tes carícies, però, sobre­tot per la divisa de lli­ber­tat que trans­porta l'aire. Qui se'n vul­gui ama­rar –de cel i de lli­ber­tat– ho té molt fàcil: barri de Roque­tes, plaça de Sal­va­dor Puig Antich.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.