Europa, un lloc on val la pena viure

Tot i les seves man­can­ces, ningú pot negar que la Unió Euro­pea ha estat i con­ti­nua sent una referència al món pel nivell de benes­tar asso­lit, pel model de pro­tecció social i pel res­pecte a la democràcia i als drets i lli­ber­tats. Però, sei­xanta anys després de la seva cre­ació, el pro­jecte dóna mos­tres de fatiga. La crisi econòmica i finan­cera ini­ci­ada el 2008 i, ara, l'èxode mas­siu de refu­gi­ats de l'Àfrica i l'Ori­ent Mitjà han fet res­sor­gir els vells egois­mes dels estats i han posat a prova la soli­da­ri­tat amb els més febles, siguin grecs o siri­ans. Pot­ser exa­gera Hollande aler­tant de “la fi d'Europa”, però caldrà més sen­si­bi­li­tat amb els que menys tenen si volem que la UE con­tinuï sent un lloc al món on val­gui la pena viure, i no només el “magnífic mer­cat únic” que hi veu Came­ron.