L'apunt

L'APUNT

No oblidar Guinovart

Crec que fins i tot li vaig dir per­so­nal­ment: “Gui­no­vart, tre­ba­lles massa.” Gui­no­vart superava els límits de la inten­si­tat. No parava. I aquest fet, d'entrada posi­tiu, crec que se li ha tirat en con­tra. Si no, no entenc la poca atenció que ha rebut la seva per­sona i la seva obra des de la seva mort. La seva pin­tura matèrica, amb ocres i ver­me­llo­sos de la terra, tenia molt de com­promís. Volia expres­sar allò que tenia al cer­vell i al cor: arre­la­ment a la terra amb uns ide­als de soli­da­ri­tat i justícia. I justícia se li ha de fer, perquè si és cert que es poden esta­blir jerar­quies entre els artis­tes –que no ho sé–, el Guino hi és al cap­da­munt, inde­pen­dent­ment de les direc­ci­ons que pren­gui l'art; perquè tot i el canvi de cor­rents i modes, l'autèntic art és el que sap atra­par l'ànima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia