Bagul d'estiu
Colom, l'importador del relax
Les primeres hamaques es feien amb escorça d'‘hamack'
Relax. Això és el que busquem durant el període de vacances. O no, potser n'hi ha que prefereixen estressar-se i fer un munt d'activitats frenètiques que no els facin pensar en la feina. De tot hi ha a la vinya del Senyor. Si més no, durant les vacances d'estiu és quan tenim l'ocasió, si la calor ho permet, de dormir una mica més, aprofitant que no som esclaus del rellotge. Fins i tot, sovintegen les becaines, impensables per la majoria dels mortals la resta de l'any.
En ocasions com aquesta s'aprecien dues coses: una suau fresqueta (tampoc cal congelar-se) i un bon jaç. Si disposeu de dos arbres, dos pals o coses similars, hi podeu penjar una hamaca i, per un moment, traslladar-vos a paisatges paradisíacs, que és d'on provenen les hamaques. O no, perquè també en aquest cas hi ha divisió d'opinions.
Hi ha arqueòlegs que situen l'origen de l'hamaca en algun lloc del continent Amèrica ara fa mil anys, mentre que n'hi ha d'altres que diuen que prové de la Polinèsia. No contents amb això, hi ha historiadors que afirmen que és un invent maia i certs antropòlegs sostenen que prové de la cultura arauac, un conjunt de pobles que vivien al nord de l'Amèrica del Sud quan hi van arribar de rebot els espanyols. Sigui com vulgui, les primeres hamaques, designades pels nadius americans com a “bressols dels déus”, es van elaborar amb l'escorça d'un arbre anomenat hamack, d'aquí l'origen etimològic de la paraula hamaca.
On sí que hi ha unanimitat és a atribuir a Cristòfor Colom la primera narració que arriba a Europa sobre les hamaques. Feia només cinc dies que en la seva recerca de les Índies s'havia trobat Amèrica quan escriu que en un lloc que acabarà rebent el nom de Bahames descobreix sorprès que “la gent dorm en xarxes entre els arbres”. Colom importarà l'objecte al vell continent, per a especial gaudi dels mariners, que ja no hauran de dormir més al brut i humit terra dels vaixells.
Un altre hispà, Gonzalo Fernández de Oviedo, les descriu amb detall per primer cop el 1537: “Els indis d'aquesta illa espanyola anomenen hamaca el seu llit i és així: una manta en part teixida i en part oberta, en escacs creuats, feta xarxa (perquè és més fresca). I és de cotó filat a mà de les Índies. Té de llarg deu o dotze pams i té d'ample el que volen.” Fra Bartolomé de las Casas en sap apreciar el potencial: “Dormir-hi ajuda a descansar molt; serien molt estimades a Europa a l'estiu.”
Una altra peça d'estiu on descansar força apreciada, i que podem trobar a més en molts espais a l'aire lliure (incloent-hi les platges) és la gandula. La seva història té força menys èpica i és molt més recent. Les primeres es van veure per primer cop a França durant el segle XVI. D'allà van passar als Estats Units, on segles després es van convertir, gràcies a la màgia del disseny, en un símbol de riquesa associat al glamur de les estrelles de Hollywood. Malgrat tot, una de les gandules més famoses és francesa, la va crear l'arquitecte Le Corbusier el 1928.
