Opinió

LA GALERIA

‘Vinum divinum'

Al nostre territori tenim oliveres centenàries i també hi ha el somriure verd i alegre de la vinya

Figueres, 29a Mostra del Vi, la setmana passada, a la Rambla. Ambient de festa, optimisme, bona feina, reputació, i la marca Empordà rutllant a tota bufa. Als estands hi ha fotografies de la vinya empordanesa estesa sobre el paisatge nostrat, algunes de pura meravella visual: s'hi veu la plana allargassada i alguns turons ondulats i suaus, sota un ample cel que s'hi desploma. Aquesta és una contrada de llarga història, de personatges que passen i traspassen, de fets que s'entrellacen; un paisatge que presenta una mena d'aristocràcia tradicional i prestigiosa, per causa dels seus orígens a Empúries. El paisatge i la seva història fan de la nostra una terra privilegiada i reverencial, en la qual Josep Pla recomana entrar de puntetes, traient-se el barret, l'ull atent i admirat, i comportant-s'hi com en un temple. I és que trepitgem
una terra antiga, farcida de suc nacional: hi ha dòlmens i menhirs, hi ha patrimonis naturals de primer ordre, hi ha ciutats gregues i romanes, hi ha monestirs romànics, pobles fortificats i castells enlairats, hi ha oliveres centenàries i també hi ha el somriure verd i alegre de la vinya.

La Rambla, aquests quatre dies de la setmana passada, semblava un resum de tot plegat. Ara que tinc el privilegi de viure entre records amorosos, quasi com un prolífic i antic patriarca, contínuament em feia l'efecte que la història i la realitat més actual anaven allà estretament de bracet. Des de fa més de tres mil anys, l'Europa mediterrània és territori de vinyes, i en el segle cinquè abans de Crist ja hi havia vi pels voltants de Roses i Empúries. Els nostres vins ja eren importants en el segle dotzè, quan el mestre cellerer de Sant Pere de Rodes, dom Ramon Pere de Novàs, dictava normes per a l'elaboració dels vins en el que es pot considerar com el primer tractat d'enologia de Catalunya.

Molta història, molta tradició, lligada en un moment de mostra excel·lent a la Rambla (qüestió a part eren els escarransits, irrisoris tastets sòlids). Quant al vi, només cal mantenir i anar afinant. És el que fan els nostres viticultors; a cada estand, es palpava només d'encetar-hi la més petita conversa. Ja són 29 anys de mostra de vi de l'Empordà; esperem-ne molts més, tal com es diu en l'enjòlit d'una poesia en el llatí anomenat macarrònic: “Vinum divinum vinorum, per omnia saecula saeculorum.” Que vol dir, en català, que de vi sempre n'hi haurà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.