Opinió

Atacs de París, un any després

París recordarà avui amb diferents actes commemoratius els atacs gihadistes que, ara fa un any, van deixar cent vint-i-nou morts i desenes de ferits en diferents indrets de la ciutat. Un horror provocat per un escamot de vuit membres perfectament organitzat que no van dubtar a assassinar a sang freda persones que a aquella hora disfrutaven de la nit parisenca bé assegudes a la taula d'un cafè, bé escoltant música a la sala Bataclan. Un escamot amb el qual Estat Islàmic va voler sembrar el terror a la capital francesa, que només feia uns mesos havia plorat l'assassinat, també a mans de gihadistes, de bona part dels dibuixants del setmanari satíric ‘Charlie Hebdo'. Estat Islàmic va fer plorar França i el món sencer, però, com no podia ser d'una altra manera, els atacs només van aconseguir cohesionar la societat francesa en una lluita que, com va reconèixer el president Hollande, serà llarga i costosa, com així està essent.

Un any després d'aquell horror l'increment de la seguretat a tot França, amb tancament de l'espai Schengen inclòs, ha comportat la detenció d'altres gihadistes disposats a atemptar i ha fet avortar alguns intents, però no ha aconseguit posar fi a la incertesa que en qualsevol moment pugui haver-hi nous atacs sanguinaris. Bèlgica, per la seva banda, d'on eren els terroristes i on van organitzar-se els atacs, ha canviat i millorat també la seva política de seguretat, però la ciutadania ha de ser conscient que tot plegat potser no serà mai prou per impedir accions de llops solitaris i amb mitjans improvisats com va passar a Niça el juliol. Unes incerteses que la dreta xenòfoba francesa no dubta a utilitzar sense escrúpols en favor propi per imposar el seu discurs antiimmigració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.