Opinió

Les relacions entre el PSC i el PSOE

El PSOE i el PSC van acordar ahir crear una comissió integrada per tres o quatre membres de cada partit per abordar la relació que han de tenir després que els socialistes catalans trenquessin la disciplina de vot al Congrés i mantinguessin el no a Mariano Rajoy. La fórmula de crear una comissió està en el manual de política quan alguna cosa es vol dilatar en el temps. Tant el PSOE com el PSC saben que l'un necessita l'altre però també que en aquell moment, en què els socialistes espanyols caminaven cap a l'abisme donant suport al seu oponent polític, calia escenificar el descontentament. I això no vol dir que en aquell moment se sobreactués o que el tema quedi en no res, perquè alguna conseqüència hi haurà, però ja s'entreveu que no tindrà pas un gran abast.

La Declaració de Granada va ser ben present en la trobada. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va dir que s'hi sentia còmode i que era un punt de partida, i el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, va dir que en cap cas s'acceptaria cap postulat que superés aquell document. La Declaració de Granada, signada l'any 2013, apostava “pel federalisme com a via per avançar”, però, a canvi, el PSC enterrava el referèndum pactat que havia defensat fins llavors.

I aquí rau la clau del tema, en el fet que el PSC ha renunciat al dret a decidir i té molt difícil recuperar el seu paper central en la política catalana en aquest plantejament, ja que els que el neguen ja tenen els seus partits, Ciutadans i el PP. En el seu darrer congrés, el PSC apostava per explorar una aliança preelectoral amb l'espai dels Comuns, però costa veure els diferents moviments que integren aquest espai renunciant a un dret tan bàsic.