La fonda petjada d'Obama
Amb el seu darrer discurs com a president dels Estats Units, Barack Obama ha tornat a demostrar perquè passarà a la història com un governant que ha estat respectat fins i tot per aquells que no l'han votat o que directament discrepen de les seves polítiques. La casualitat ha fet que l'última declaració institucional del líder demòcrata coincidís amb la primera roda de premsa oferta pel president electe, Donald Trump, en els darrers cinc mesos. D'aquesta manera, els ciutadans nord-americans i els de la resta del món hem pogut contrastar una vegada més dos missatges i dos tarannàs completament diferents.
Contra el desafiament nuclear i el to masclista de Trump, Obama imposa el valor d'una força que conquereix fronteres espacials i posa un ordinador a cada butxaca. Contra la defensa immoral de la tortura que Trump continua mantenint, Obama recorda que la convivència amb els musulmans i amb qualsevol altra religió és la millor arma per desactivar el terrorisme. Enfront del programa electoral del líder republicà, dissenyat per afavorir els més rics i per iniciar el desmantellament de les polítiques socials, Obama s'erigeix com un polític que sempre s'ha recordat dels més necessitats.
El millor d'Obama, però, és que tot això ho ha pogut compaginar impulsant una recuperació econòmica que ha permès als Estats Units sortir de la recessió. El pitjor, que els fruits d'aquest mèrit els recollirà ara Trump. Obama se'n va després d'haver rescatat un país amb una economia enfonsada, d'haver estès la sanitat pública i d'haver tancat ferides amb l'Iran i amb Cuba. I, sobretot, amb el respecte dels seus rivals.