Absència justificada a Madrid
La conferència de presidents autonòmics espanyols que se celebrarà demà a Madrid es farà, per primer cop, sense la presència del president de la Generalitat de Catalunya. En una decisió que l'honora, el president Carles Puigdemont, malgrat les nombroses pressions que ha rebut, ha rebutjat d'assistir-hi i la raó més elemental l'assisteix. De fet, un sac de raons. Són tot d'arguments que a Madrid i l'oposició catalana no volen entendre, com tampoc no volen admetre que el procés català no té marxa enrere i que l'única relació possible, a partir d'ara, amb Madrid, és la de la bilateralitat. Un dels principals arguments per no anar a Madrid té base històrica: des que el president Rodríguez Zapatero la va impulsar, l'any 2004, la reunió de presidents autonòmics ha estat bàsicament pur teatre, una escenificació, una fotografia per fer creure als ciutadans que l'Espanya plural amb diferents nacions, llengües i cultures és una realitat quan, des de sempre, tant socialistes com populars, el que han fet ha estat treballar-hi en contra. I, evidentment, si hi ha teatralitat no hi pot haver ni feina, ni propostes, ni acords concrets, com així ha estat en cada reunió que s'ha fet.
Davant aquest panorama i la constatació prèvia que, durant la reunió, no es tractaria, justament, la qüestió catalana, el problema més greu plantejat ara com ara en l'àmbit territorial, allò millor és quedar-se a casa; treballant per tirar endavant el procés cap a la independència, seguint el mandat dels electors i preparant el referèndum per al proper mes de setembre. Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc anys, encara ho és menys. Per això, només és possible, a hores d'ara, una relació de bilateralitat amb l'Estat espanyol.