Un esforç que acosta el pressupost
La salut i l'ensenyament, dos pilars principals de l'estat del benestar, han patit de valent –encara ho fan– per la combinació de la crisi econòmica i el drenatge fiscal a què està sotmès el nostre país. Perquè la crisi hauria tingut un impacte inferior en el nostre estat de benestar si Catalunya no veiés com cada any se'n van uns diners que després no tornen sota cap concepte. O que sí ho fan, però sota la figura d'un préstec –que cal retornar amb interessos– d'una Espanya generosa cap a una Generalitat presentada com una irresponsable.
Els pressupostos d'aquest any van néixer marcats pel signe de la reversió de les retallades en l'àmbit social. Inicialment, ja s'hi dedicava una xifra suplementària superior als mil milions d'euros, però la CUP –els vots de la qual són necessaris per a l'aprovació– la va jutjar insuficient. Ara, després de negociar amb els sindicats de l'ensenyament, el govern ha tornat a fer un esforç. S'hi dedicaran més diners, que permetran contractar 5.511 docents més. Així es torna gairebé a la situació anterior a la crisi, amb l'objectiu final que augmenti la qualitat de l'educació. Un escenari important perquè és el que hauria d'acabar de convèncer la CUP de donar el seu vistiplau als pressupostos.
Més enllà d'aquest factor conjuntural, ningú ha de perdre de vista que la construcció de la república catalana implica tenir un ensenyament de qualitat. Són els països que més es preocupen per aquesta activitat els que prosperaran. Si Catalunya no ha invertit –perquè es tracta d'una inversió– en ensenyament tots els diners que hauria volgut és per motius molt concrets. Aprovats els pressupostos, s'aplanarà el camí per remoure els obstacles definitivament. Al setembre.