Eines per a la policia del medi rural
El doble crim d'Aspa de la setmana passada ha posat dramàticament al descobert la situació de vulnerabilitat en què han hagut de desenvolupar algunes de les seves tasques els agents rurals de Catalunya; especialment en les funcions de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió de la caça, que tenen encomanades, com a policia dels boscos i del medi rural.
La reacció del govern a la tragèdia ha estat immediata. Primer, només faltaria, acompanyant en el dol els familiars de les víctimes i donant suport institucional al Cos d'Agents Rurals. I, segon, adoptant mesures per intentar evitar que es puguin reproduir fets com els del Segrià. Així, des de dijous passat, els controls de caça es duen a terme amb tres agents rurals, un dels quals armat, i protegits amb armilles. És el mateix protocol que segueixen per al control de caçadors furtius. Es tracta d'una mesura provisional, d'implantació immediata, per esperar la decisió definitiva sobre l'ús d'eines de seguretat policial, armes entre d'altres, per als serveis que els comportin més risc.
Els canvis en els controls de caça són necessaris, però de cap manera suficients. El problema no es pot reduir al dilema de si els agents han d'anar armats o no. La comissió de Seguretat i Salut Laboral ja prendrà les decisions tècniques que consideri oportunes. El que és imprescindible és que del debat que s'ha generat en surti reforçat el Cos d'Agents Rurals que, des del seu naixement, l'any 1986, no ha parat d'assumir progressivament noves competències i funcions. Tres dades confirmen la necessitat que han de tenir més eines: són 480 agents, el 64% de la superfície del país és forestal i tenim 50.000 caçadors federats.