La vegueria del Penedès, una realitat
La vegueria del Penedès era una reivindicació de llarg recorregut, sorgida de la societat civil, molt arrelada, transversal i compartida per gairebé tots els agents socials del territori. En el ple del Parlament de Catalunya d'abans-d'ahir es va culminar un procés reivindicatiu de més de dotze anys que s'ha fet des de baix cap a dalt, com molt bé va expressar Fèlix Simon, president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, la principal impulsora de la demanda ciutadana. És ben justificada, doncs, l'eufòria mostrada pel centenar llarg de persones que van omplir la tribuna de l'hemicicle –entre les quals molts alcaldes i càrrecs públics– després que els diputats de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP aprovessin la creació de la vuitena vegueria, formada per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l'Anoia, amb una població total de gairebé mig milió de persones.
L'amplíssim consens assolit al territori entre la ciutadania, del qual participen les administracions públiques, organitzacions de tota mena i empreses, ha estat determinant perquè el Penedès tingui entitat pròpia en la futura organització territorial de Catalunya. El gran acord és, també, l'expressió de la singularitat d'aquestes comarques situades entre l'àrea metropolitana de Barcelona i el camp de Tarragona. Els trets diferencials del Penedès són incontestables, fins i tot per als grups polítics com el PP i C's, que van votar contra la vegueria, parapetant-se en la seva oposició a la proposta d'organització territorial del conjunt del país. Gràcies a la pressió popular, el Penedès tindrà un rang administratiu en correspondència amb la realitat que li ha de permetre aprofitar millor les seves potencialitats.