I tant que hi ha “operació Catalunya”

Mentre a l'Estat espanyol s'entretenen a remenar afers passats relacionats amb el comportament del rei emèrit, en el que és una guerra encoberta entre diverses faccions de la cúpula policial dels governs del Partit Popular per tal d'evitar ser portats a judici per les seves actuacions –algunes de presumptament delictives–, hi ha l'interès del govern espanyol i els seus portaveus per assegurar que no ha existit el que és una evidència: l'anomenada “operació Catalunya”. Per demostrar que això és així no faria falta gaire res més que el que els mateixos caps policials han assegurat a la premsa, però per si fes falta alguna cosa més hi ha les converses enregistrades al despatx del ministre de l'Interior, segons sembla per indicació d'ell mateix, i que revelen les converses entre Fernández Díaz i qui va ser cap de l'Oficina Antifrau de la Generalitat, en actiu encara com a magistrat.

És tan clar que es van utilitzar els mecanismes de l'Estat i els fons reservats per anar contra polítics catalans, com que no hi ha cap prova dels fets delictius que es van atribuir a Artur Mas o Xavier Trias, per posar-ne un exemple. Són fets que van arribar als mitjans de comunicació després de ser elaborats per suposades unitats policials, no les que pertocaven, mediatitzades per caps policials a les ordres del llavors ministre. Entre això i les ‘afinacions' de fiscalia, es van organitzar campanyes mediàtiques espectaculars, que continuen i que hem batejat com “operació Catalunya”. Alguns jutges ja han mostrar el seu malestar per comportaments policials que voregen possibles delictes, i ja només faltava el llapis de memòria oblidat en un calaix i que ara apareix misteriosament per alimentar la trama contra Jordi Pujol, un fet tan ridícul com escandalós.