L'excusa que arriba de Brussel·les

De Brussel·les n'arriba una de freda i una de calenta. La bona notícia: que l'economia de l'Estat espanyol –Catalunya n'és un dels principals motors– continuarà creixent per sobre de la mitjana europea. La mala notícia: que ni amb aquest dinamisme l'Estat podrà reduir el dèficit fins al límit pactat. Aquest incompliment, alerta la Comissió Europea en el seu últim informe conegut ahir, indica la necessitat de fer unes retallades addicionals per sobre dels 4.300 milions d'euros.

Des de sempre, quina ha estat la resposta del govern espanyol davant aquests incompliments crònics? Atribuir la responsabilitat al model territorial espanyol. Per tant, el responsable del desastre no seria el govern, que centrifuga el dèficit i que quan Brussel·les dona un baló d'oxigen se'l reserva gairebé en exclusiva, sinó les administracions territorials, qualificades de malbaratadores “dels diners de tots els espanyols”. És igual que l'explicació de l'últim incompliment sigui una desaconsellada reducció d'impostos perquè s'acostaven unes eleccions generals. La culpa la tenen els territoris, i així es prepara el terreny perquè l'opinió pública trobi raonable tota la política de recentralització que caracteritza l'acció del PP.

El creixement econòmic està fonamentat no en un augment de la productivitat, sinó en la reducció dels salaris. És una situació suportable quan la inflació es manté a ratlla. Però ara aquest escenari és a punt de canviar. La mateixa Comissió alerta que l'economia espanyola ja no podrà generar tants llocs de treball com fins ara. S'albira, doncs, un escenari de gran malestar social. I, per tant, el PP buscarà desesperadament una cortina de fum. Per desgràcia, Catalunya té tots els números per jugar aquest paper.