Opinió

Errors de l'estat en el cas Homs

El diputat català i exconseller de la Presidència Francesc Homs compareix avui davant el Tribunal Suprem. Se l'acusa del mateix que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: no haver impedit la celebració d'una consulta sense efectes jurídics. Aquesta acció democràtica queda embolcallada sota els conceptes de desobediència i de prevaricació. La previsió és que aquest judici duri tres dies i que la sentència s'emeti en un temps rècord –en comparació amb els ritmes habituals d'altres tribunals–, fins i tot abans que surti la del TSJC. Així, l'apel·lació que fessin els tres encausats tindria un recorregut molt curt.

Francesc Homs acusa la justícia espanyola de valorar uns mateixos fets –la desobediència i la prevaricació– segons qui sigui l'agent. És a dir, quan qui desobeeix les sentències és el mateix estat, llavors no hi pot haver cap conseqüència penal. Aquest va ser el parer del tinent fiscal del Suprem, que també considera que perquè hi hagi desobediència, el Constitucional hi ha de fer reiterades advertències. Doncs bé: aquest argument hauria de d'exonerar tots els encausats catalans, perquè cap d'ells no va rebre tots aquests reiterats avisos.

Els arguments de la defensa es prendran en consideració? Possiblement no, però tota aquesta argumentació decau davant el fet principal. Igual que seria erroni intentar solucionar els problemes judicials des del món polític, tampoc ho és atribuir als tribunals la resolució d'un cas de naturalesa política. Cada poder ha d'intervenir en allò que li correspon. L'executiu s'equivoca molt, doncs, fent que un altre poder doni la cara per tapar –no pas solucionar– una qüestió que li pertoca a ell, i només a ell, resoldre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.