Opinió

Un futur per a la presència catalana

La gala dels Oscar s'esperava reivindicativa per dos factors: l'acusació en la passada edició que els premis obviaven els artistes afroamericans i l'hostilitat del president Donald Trump en contra dels immigrants. El director iranià, nominat a la millor pel·lícula estrangera, Asghar Farhadi –que va obtenir l'estatueta–, va fer un gest previ a la cerimònia en anunciar que no assistiria a l'acte. Des de la catifa vermella, els actors Viggo Mortensen i Lin-Manuel Miranda van defensar el fet llatí. I a l'acte hi va haver al·lusions a Trump a càrrec del presentador, que es va adreçar al president mitjançant una piulada, i de l'actor mexicà Gael García Bernal, que es va mostrar en contra de l'aixecament de murs.

Sense sortides de to va transcórrer l'acte i es va mantenir l'equilibri entre l'espectacle i l'acte reivindicatiu. Hi va ajudar que dos de les pel·lícules guanyadores tinguessin un registre de sensibilitat racial. L'essència històrica dels premis es va preservar i alhora es va establir un compromís de Hollywood en contra de la discriminació ètnica. Només la relliscada final per l'equivocació a l'hora de revelar el nom del film guanyador va crear un moment de desconcert entre els assistents i en tota l'audiència televisiva.

La representació catalana no va tornar amb les butxaques buides del tot. L'Oscar als efectes especials d'‘El llibre de la selva' ha anat a parar a un equip que té els catalans Francesc Bolló i Nacho Doctor com a integrants. Més destacada hauria estat la presència catalana si el curtmetratge ‘Timecode', de Juanjo Giménez, hagués obtingut el guardó. No va poder ser, però la nominació ha fet que cada cop la distància que allunya els Oscar de Catalunya es vagi fent més petita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.