Opinió

Més ordre en les herències digitals

El govern acaba de presentar el projecte de llei de voluntats digitals per abordar un fenomen nou, canviant i difícil de regular. La qüestió es pot resumir així: què s'ha de fer amb un perfil o un compte virtual quan el seu propietari es mor? S'ha de tancar automàticament? Els drets s'han de poder transmetre, com si fos un bé tangible? El dret a la privacitat digital d'una persona s'ha d'estendre més enllà de la seva mort? Qui n'ha de ser l'hereu i fins on pot arribar?

El fet encara es complica si tenim en compte que cada plataformes té la seva pròpia política. Algunes ofereixen que els perfils es mantinguin oberts, però transformats en memorial. D'altres els tanquen passat un temps d'inactivitat, i n'hi ha que no els clausuren mai. És obvi, doncs, que cal posar-hi ordre. El govern –i només per això la iniciativa mereix tots els elogis– pren la iniciativa abans que el problema es faci massa gran. També s'ha d'aplaudir que el govern es preocupi, en un altre apartat del projecte, d'evitar els problemes que el mal ús de les xarxes pot causar en els menors. L'efecte d'aquestes reformes poden quedar limitades en acollir-se al Codi Civil català; però quan Catalunya es constitueixi com estat, l'impacte serà ple.

La principal virtut d'aquesta nova llei, quan s'aprovi, és que donarà seguretat jurídica als particulars i a les gestores de plataformes. Hi haurà uns hereus que, sense tenir accés a les claus del difunt, podran decidir què s'ha de fer amb el perfil i com s'ha de gestionar. Ara només cal que el Consell de Ministres espanyol no intervingui –com ha fet en altres ocasions que el govern català s'ha distingit per haver estat pioner– invocant la igualtat de tots els espanyols. També dels difunts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.