Un model per al lloguer d'habitatges
El govern acaba d'oferir unes dades segons les quals la renda dels lloguers estaria augmentant d'un 9% a Barcelona i d'un gairebé 7% a Catalunya. Són unes taxes allunyades i inferiors a les que sostenen els càlculs privats. Els lloguers pugen, insisteix el govern, però no tant com s'afirma. Fa bé l'administració en donar dades contrastades. Una de les raons que expliquen la catastròfica bombolla immobiliària va ser les expectatives d'una alça continuada dels preus. Un fenomen que s'explica perquè algunes entitats, per tal de fer un préstec per la totalitat de l'habitatge –quan la bona pràctica en limita el màxim al 80%– sobrevaloraven els habitatges. Això va crear la il·lusió que el ciment era la bota de sant Ferriol. Sobrevalorar les rendes de lloguer pot contribuir a causar aquest efecte il·lusori.
Dit això, no es pot negar que els preus del lloguer estan augmentant molt per sobre de la inflació i, per descomptat, dels salaris. És una conseqüència de la llei del mercat: hi ha més demanda i menys oferta. Per tant, els preus s'apugen. Des del punt de vista de l'ortodòxia liberal, no hi ha res a objectar. Però l'habitatge no és un article de luxe del qual es pugui prescindir quan el preu es dispara, sinó que és un instrument necessari per tenir una vida digna. El govern prepara un índex de referència no obligatori perquè els demandants d'habitatges de lloguer puguin fer-se una idea de si la renda que els demanen és ajustada o abusiva. Benvingudes siguin totes les iniciatives perquè el mercat sigui transparent. Però el problema real és definir bé el model de futur que volem. Part dels increments de preus s'expliquen perquè l'habitatge, cada cop més, s'orienta cap a les necessitats dels turistes, no les dels veïns.