Els xenòfobs, neutralitzats per les urnes
Holanda, un país amb una forta tradició democràtica i una envejable posició econòmica, ha marcat el camí a la Unió Europea: cal plantar cara als partits xenòfobs i neutralitzar les seves aspiracions per la via de les urnes. Geert Wilders, candidat de l'autoanomenat Partit per a la Llibertat, s'ha hagut de conformat amb una segona posició que porta el regust de la derrota, malgrat l'avantatge que durant tota la campanya li havien donat els sondejos. Això després d'una jornada que va registrar un 81% de participació, la més alta dels darrers trenta anys. Els holandesos han estat a l'altura del repte perquè en aquestes eleccions no s'hi jugava únicament la composició del proper govern. S'hi jugava la supervivència mateixa de la democràcia.
El resultat dels comicis, però, exigeix una lectura atenta perquè, malgrat la decepció envers les seves expectatives, la ultradreta ha guanyat escons i també espera fer-ho en les pròximes cites electorals de França, Itàlia i Alemanya. Per aconseguir frenar-la no es pot baixar la guàrdia. De moment, el gran triomfador ha estat el candidat del Partit de la Democràcia i la Llibertat, Mark Rutte, que ha aconseguit la confiança dels voltants per afrontar un tercer mandat i que ara encara el desafiament de formar govern. Holanda està acostumada a la política del pacte i, en aquest sentit, és indubtable que l'històric resultat de l'esquerra verda, que ha passat de quatre a catorze diputats, s'ha de fer sentir a la taula de les negociacions. Mentrestant, els mitjans de comunicació també han de reflexionar sobre la facilitat amb què determinades opcions radicals i gens respectuoses amb els drets humans s'engreixen gràcies a la sobreexposició mediàtica.