Un Sant Jordi capital per al nostre futur

Avui no serà un Sant Jordi com els altres. És clar que les roses i els llibres tindran una presència tan destacada –o més– com en anys precedents, però la festivitat se celebra molt pocs mesos abans que els catalans siguin cridats a decidir el seu futur com a país, i això hi introdueix un element diferencial. A desgrat dels que fa mesos que repeteixen la jaculatòria que el procés en favor del dret a decidir es desinfla o que és a les acaballes, la seva salut és bona. És clar que hi ha friccions, i que aquesta circumstància la magnifiquen aquells que són hostils a conèixer l'opinió dels catalans. Però el que no poden fer els que treballen pels drets democràtics ni aquells que hi creuen és deixar-se desanimar per aquest missatge interessat.

Un factor diferencial de Catalunya, que no s'entén des d'Espanya –potser perquè allí les coses es fan d'una manera contrària–, és que el moviment sobiranista neix des de la base. No han estat uns polítics independentistes els que han convençut la societat per secundar-los, sinó que alguns polítics han copsat les aspiracions de la majoria dels catalans i s'han posat al capdavant. Per això mateix, en els últims dies s'han fet diversos actes per demostrar que la unitat no perilla. Aquest Sant Jordi és una bona oportunitat perquè els catalans demostrin també que no es creuen els cants de sirena dels que volen fer fracassar el procés en favor de la seva lliure expressió política.