Amb la taxa al sucre no n'hi ha prou
Aquest primer de maig ha entrat en vigor l'impost del govern català a les begudes ensucrades que s'haurà de repercutir directament en el preu al consumidor. L'objectiu declarat d'aquest impost no és tant recaptatori –així ho creuen els empresaris del sector–, sinó de contribució a la salut pública. En encarir-se les begudes amb sucre, o els fabricants en disminueixen la proporció o bé el consumidor se n'anirà cap als refrescos que, en no contenir-ne, seran més barats. Caldrà veure, però, si l'impost serà prou dissuasiu amb algunes begudes fermament implantades.
El raonament del govern és molt clar: l'excés de sucre té conseqüències negatives en la salut, tal com indiquen molts estudis internacionals. Per tant, cal regular-ne el consum perquè si no, d'aquí a uns anys es declararan problemes de salut derivats de l'obesitat que s'hauran de resoldre amb els diners de tothom. És un raonament tan impecable com el que es va utilitzar amb el tabac. Els impostos i les restriccions estan aconseguint que la xifra de fumadors baixi, tot i que encara és massa alta.
El debat que s'obre és si les administracions tenen dret a regular la nostra salut amb mesures coercitives, com és el cas. Els empresaris consideren que no, i que més es faria amb campanyes públiques aconsellant i donant pautes de conductes saludables. Unes campanyes que haurien de contribuir a l'estesa de la consciència social. La realitat és que aquesta classe d'accions té uns efectes limitats, i d'aquí la taxa. Malgrat tot, la informació ha d'acompanyar l'impost. El nostre país té totes les condicions per dur a terme una vida saludable i serà positiu tot el que es faci perquè s'adopti i s'estengui.