Explicacions pel desastre de Castor
El projecte Castor va ser un intent d'aprofitar un jaciment de petroli exhaurit situat davant d'Amposta com a magatzem de gas. Però al cap de poc temps d'iniciar-se les injeccions, el setembre del 2013, els veïns van queixar-se d'un formidable increment de l'activitat sísmica. El Ministeri d'Indústria va tardar algunes setmanes a escoltar les protestes però, finalment, en vista d'alguns informes tècnics, va admetre que “potser” hi havia una relació entre les operacions de Castor i els terratrèmols, i va manar aturar les activitats. Un informe presentat ahir pel prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha acabat de reblar el clau. Indústria ha decidit paralitzar per sempre més Castor, tot i que no aclareix si desmantellarà la plataforma o no.
El fiasco de Castor no ens sortirà gratis. Gràcies a un contracte firmat durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), l'Estat haurà de compensar l'empresa, participada per Florentino Pérez, amb una indemnització de 1.350 milions, xifra que algunes organitzacions creuen que serà del triple. A això, cal sumar-hi els costos socials: els veïns mai estaran tranquils fins que la plataforma no desaparegui.
El cas del dipòsit de gas a les Terres de l'Ebre obre moltes incògnites que algú haurà d'explicar. Per exemple, per què no es va fer un estudi geològic ben meticulós i previ, i va caldre que hi hagués fins a un miler de sismes perquè l'administració hi actués. O com és possible fer contractes que afavoreixen de manera tan descarada una molt determinada empresa. No s'hi val carregar les culpes al PSOE, per molt que estigués en el govern llavors. Perquè llavors els ciutadans quedaran sense explicacions, i això no pot ser de cap de les maneres.