Equivocació de Trump amb el clima

Com altres líders occidentals, Donald Trump ven als seus electors un missatge molt simple: que treballa per a la recuperació del país. Recuperació no entesa com a economia, sinó com a retorn a un país idíl·lic del passat. En el cas dels Estats Units, Trump s’ha proposat que torni a ser la potència hegemònica mundial, paper cada cop més amenaçat per la Xina –el gran finançador del país, per cert– i per l’Índia. Per aconseguir-ho, Trump amenaça amb una guerra comercial amb la Unió Europea i ara anuncia la retirada de l’Acord de París per frenar el canvi climàtic. Una retirada que no serà imminent, i que es pot allargar fins a tres anys. En aquest període, els EUA intentaran reobrir un acord en equilibri precari i que a més ja és insuficient per assolir els seus objectius.

L’Acord de París, tot i el seu impacte limitat, tenia i té un gran valor simbòlic perquè va aconseguir aplegar tots els països del món, tret de Nicaragua i Síria. La marxa dels EUA, país que emet el 18% dels gasos d’efecte hivernacle, és un cop contra aquest consens i suposa retrocedir dècades en la lluita pel descens de les temperatures.

S’ha de veure, però, quin efecte real tindrà la retirada instada per Trump en un país on hi ha una important consciència ecològica, i amb uns consumidors vigilants de les indústries poc respectuoses amb el medi ambient. El gest de Trump, en espera que una pròxima presidència més realista l’esmeni, tindrà segurament un impacte limitat. Però hauria de servir a la resta de països per refermar el seu compromís amb el planeta. Trump ha de tenir en compte, a més, que el clima és global i que els EUA no estan exonerats dels desastres que causi l’augment de la temperatura.