Moment de treballar per a l’agència
El novembre que ve, 27 països de la Unió Europea decidiran en una votació de tres rondes a quina ciutat s’implantarà l’Agència Europea del Medicament. Aquesta institució descentralitzada, ara situada a Londres, s’ocupa d’avaluar els fàrmacs d’ús humà i veterinari que s’utilitzen a la Unió Europea. Barcelona és una de les ciutats candidates a convertir-se’n en la seu, però per aconseguir-ho haurà de superar una dura competència. N’hi ha d’altres que aspiren a acollir l’agència.
És clar que Barcelona té moltes possibilitats: no hi ha cap ciutat del sud d’Europa que tingui una institució de la importància d’aquesta. Però això no és tot. Hi ha altres factors que juguen a favor de Barcelona: té una indústria química i farmacèutica desenvolupada i, sobretot, disposa d’una xarxa d’investigació en biomedicina que està considerada de les més importants d’Europa. Si tenim en compte, a més, que tal posició s’ha aconseguit en un període relativament curt de temps, la potencialitat de Barcelona queda fora de dubte. També s’ha de valorar –i els funcionaris de l’agència ho han fet– que la qualitat de vida a Barcelona és superior a la d’altres ciutats competidores.
La comissió avaluadora de les candidatures tindrà en compte diversos elements per acceptar-les o rebutjar-les. Per exemple, que hi hagi seus disponibles, a més de col·legis i hotels de bon nivell, i que les infraestructures aeroportuàries i de trànsit de visitants siguin suficients i eficients. Els governs de Catalunya i de l’Estat han de reflexionar sobre si es compleixen tots els requisits, perquè no n’hi ha prou amb la voluntat que s’hi instal·li. Si no és així, hi ha temps per solucionar carències.