La primera cimera de Trump
Malgrat els esforços per aparentar certa normalitat, la tensa trobada d’ahir a Hamburg entre Trump i Putin confirma que serà molt difícil culminar avui la cimera del G-20 amb algun consens consistent. L’actitud bel·ligerant i perdonavides exhibida pel president nord-americà en els prolegòmens de la reunió ho ha acabat de complicar tot, començant per la decisió de fer la primera escala a Polònia i la primera fotografia, amb el polèmic Andrzej Duda, pendent de sancions de la UE per la seva política contra els refugiats. De moment, Trump s’ha fet un fart d’encaixar mans que segurament preferiria evitar. La de Putin mateix, sospitós d’haver patrocinat el pirateig informàtic de les eleccions legislatives nord-americanes. També la del president mexicà, Enrique Peña Nieto, que ha hagut d’escoltar de nou la cantarella del finançament del famós mur, la gran obsessió del president republicà. Fins i tot la cancellera alemanya, Angela Merkel, és una amfitriona incòmoda per al president dels EUA, especialment després que l’home fort de la Casa Blanca decidís abandonar els acords internacionals sobre el canvi climàtic.
Aquest és el camp de mines diplomàtic damunt el qual Trump camina amb indissimulada barroeria i amb un punt d’imprevisibilitat, tot i que aquesta mena de cimeres solen tenir gran part dels continguts precuinats. Els enfrontaments viscuts a Hamburg entre els manifestants anticapitalistes i la policia demostra, d’altra banda, la distància que separa els fòrums on seuen els representants dels governs més poderosos d’una ciutadania que reclama polítiques més justes i eficaces. I el que menys convé en un escenari tan complicat és la fatxenderia, la xenofòbia i la misogínia que caracteritzen Trump.