On són els límits en la genètica?

Uns investigadors han aconseguit, manipulant el genoma d’un embrió que després no va ser implantat en cap úter, eliminar un gen que predisposava a patir una malaltia coronària greu. Aquesta operació obre en teoria el camp per eliminar les malalties rares d’origen genètic ja des del moment de la concepció. En teoria, perquè el genoma és, per ara, un llibre on podem llegir les paraules, però no entendre’n el significat. La notícia ha reactivat el debat sobre les límits de la manipulació genètica. Fins a quin punt podem manipular els embrions? És ètic fer-ho per eliminar malalties? I per aconseguir éssers humans més intel·ligents i més resistents a les malalties comunes?

El límit de la ciència és a la imaginació. Tot allò que es pugui imaginar, sempre que hi hagi una base científica, serà factible algun dia. Però la societat organitzada ha d’expressar la seva opinió. Sempre que sigui en un debat que no es fonamenti en el prejudici ni, per descomptat, en factors aliens a la ciència i el benestar social. Un debat que, de fet, no és nou. Ja n’hi va haver, i intens, amb els primers trasplantaments de cor. O amb la reproducció assistida. Avui dia no hi ha ningú o gairebé ningú que s’hi oposi.

El repugnant ús polític que es va fer de la ciència genètica fa més d’un segle explica per què la societat sempre rep amb desconfiança i alarma tot el que tingui a veure amb una manipulació del genoma. Però si alguna cosa demostra l’experiment difós no fa ni una setmana és que aquesta tècnica ha vingut per quedar-se i que ja no té marxa enrere. Si hi ha una possibilitat d’eliminar malalties, no seran poques les parelles que demanaran beneficiar-se’n. Del que es tracta és que l’ús de la tècnica estigui ben regulada.