Primer pas per a la llei del cinema

El govern va donar ahir llum verd a l'avantprojecte de llei del cinema, amb què pretén dinamitzar i modernitzar el sector alhora que garantir la igualtat d'oferta en català i castellà. És a dir, que tota pel·lícula que no hagi estat rodada en català o en espanyol –la immensa majoria– que es projecti als cinemes de Catalunya hagi de tenir el mateix nombre de còpies traduïdes als dos idiomes (tant en el cas de doblatge com en el de versió original subtitulada, que d'altra banda es vol potenciar). És cert que aquest és un pas previ, perquè ara comença el recorregut per la tramitació parlamentària. I que a més, en plena recta final de la legislatura i mantenint-se el dubte raonable d'un possible avançament electoral, no es pot donar per feta una llei tan necessària per impulsar i normalitzar aquest important sector de la indústria cultural a casa nostra. Però malgrat tot, no es pot restar importància a l'aprovació d'ahir, que demostra la determinació del departament que dirigeix Joan Manuel Tresserras en particular i del govern en general de tirar endavant aquesta llei tot i les reticències de les poderoses distribuïdores del sector, més fonamentades en trinxeres ideològiques que en lògiques de mercat.