Avui, tot depèn de nosaltres
El procés que ens ha portat avui fins a les urnes es caracteritza per dos eixos. El primer, la transversalitat social i demogràfica. Un fet que ha sorprès arreu, menys on hauria d’haver estat examinat amb més atenció, és que entre els partidaris de la independència hi ha edats i capes socials inesperades. Es clama pel dret a decidir a les portes de la seu de la CUP, però també dins del Liceu. Ignorar, volgudament o no, aquesta transversalitat explica el perquè el govern d’Espanya es troba, desconcertat i sense cap recurs més que l’amenaça, en l’actual carreró sense sortida.
El segon eix, tan important com el primer, és el to festiu de totes les concentracions i manifestacions. No hi ha violència ni crispació. És, com hem vist aquests dies, el que els agradaria a determinats cercles per tenir així un pretext per desqualificar tot el procés. Per això mateix, alguns altaveus mediàtics, fins i tot els que abans eren equànimes, magnifiquen o s’inventen incidents i estranyes conxorxes. L’actitud cívica és el que ha permès i permetrà superar les travetes i argúcies de l’Estat. També és la que dona força als vots i la que explica per què l’opinió pública mundial veu el nostre procés democràtic amb simpatia.
Avui, durant tota la jornada de votació, s’ha de mantenir aquesta actitud pròpia d’un poble civilitzat que aspira a construir una república amb la força dels vots. Només els vots. A les provocacions, cal respondre-hi amb un somriure. Com fins ara. Perdrà el primer que utilitzi la violència per imposar-se. Avui cal votar. A favor, en contra o en blanc. Però s’hi ha d’anar. Si el nostre país no assoleix el seu destí, sigui quin sigui, aquest cop serà culpa nostra. Avui, Madrid només és una excusa. La responsabilitat és ben nostra.