Oferta de diàleg? Article 155
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va iniciar ahir el tràmit per imposar a Catalunya l’article 155 de la Constitució Espanyola. Aquesta és la resposta de l’Estat a l’oferta de diàleg que va fer el president de Catalunya, Carles Puigdemont, dimecres passat. L’article 155 no s’ha aplicat mai i, de fet, és un xec en blanc. Emparant-se en aquest article, la falta de precedents i sentint-se acotxat pel PSOE i, sobretot, per Cs, el govern del PP pot fer el que consideri oportú. És igual el que digui l’Estatut, convocatòria d’eleccions inclosa. L’article 155 pertany a la Constitució i, per tant, té prelació sobre l’Estatut, que només és una llei orgànica. El requeriment de Rajoy té molt de retòric, de pretext o tràmit molest, però necessari. Amb l’article 155, l’Estat podrà fer i desfer a Catalunya. És això possible?
El govern espanyol hauria de saber que no viu aïllat a l’espai sideral i que hauria de mesurar la seva reacció. Ahir va intentar embolcallar-se amb una pàtina de respecte a les normes democràtiques confonent aquestes amb la llei pètria. A l’Estat li convindria que la reacció de l’independentisme català a aquest immobilisme displicent fos incívica. Però en aquest punt no se’n sortirà. Ni en d’altres. Catalunya és ara sota el focus de l’opinió pública internacional. I el que veu aquesta opinió és que hi ha un actor, els catalans, que allarguen la mà amistosament per evitar el conflicte. Desaprofitant aquesta oportunitat d’or amb un gest autoritari, Rajoy desqualifica Espanya per dècades. El president espanyol va fer ahir el discurs de sempre, ple dels tòpics i de les falsedats construïdes des de Madrid, parlant d’una Catalunya inexistent. Un cop més, i sense ironia, el cop de mà que Rajoy està donant a l’independentisme és impagable.