Menteix, que alguna cosa queda
La mentida sembla que s’ha instal·lat els darrers dies en el discurs del govern del Partit Popular, entre els portaveus dels grups que li donen suport i entre els grans mitjans de comunicació més lleials. Mentides i interpretacions esbiaixades de la realitat que hem escoltat, no en declaracions improvisades al carrer, sinó en seu parlamentària i de boca d’alguns dirigents polítics dels quals, pel càrrec que ocupen, se n’espera una mínima prudència. Que algunes d’aquestes falsedats hagin sorgit de diaris amb un cert prestigi no fa tant, hauria de fer reflexionar també la societat espanyola del camí emprès.
El nombre de ferits en la violenta actuació policial de l’1-O ha estat posat en qüestió per l’unionisme, que ha mentit greument sobre un tema que milers de ciutadans van patir i ha posat una ombra de dubte sobre la feina feta per metges i personal sanitari ara fa quinze dies. Jugar amb el dolor de la gent no ha de ser possible de cap manera en política, però sembla que això no importa al govern del PP i als seus dirigents, que així escalfen el seu electorat. Els Mossos d’Esquadra també són objectiu de les falsedats del PP, Cs i fins i tot el PSOE, quan el cos va ser tot un exemple de com ha d’actuar una policia moderna, tant el 20-S com el dia del referèndum. Un unionisme que tampoc dubta a atacar durament l’escola catalana amb greus acusacions d’adoctrinament i de marginació del castellà. La veritat és coneguda per tothom: l’escola catalana és un exemple d’inclusió, respecte i progrés des de fa anys. Tots sabem també quin és el veritable objectiu de tot plegat: eliminar la immersió lingüística, veritable obsessió des de fa anys d’alguns partits espanyols.